Jacint Verdaguer i Santaló
Figura cabdal de la Renaixença, va elevar la llengua catalana a la seva màxima expressió literària combinant la grandesa de l'èpica amb la puresa de la poesia popular.
La vida d'un geni
Nascut a Folgueroles el 1845, Jacint Verdaguer va viure una vida marcada per la fe, la literatura i el profund amor per la seva terra. La seva trajectòria és la història d'un ascens a la glòria literària seguit d'una dolorosa caiguda personal i eclesiàstica.
Naixement a Folgueroles
Neix en el si d'una família humil de la Plana de Vic, entorn que marcarà profundament la seva obra poètica inicial.
Ordenació Sacerdotal
És ordenat sacerdot, combinant des d'aleshores la seva vocació religiosa amb una irrefrenable passió per l'escriptura.
Triomf als Jocs Florals
Guanya el premi extraordinari amb 'L'Atlàntida', assolint el reconeixement absolut com a poeta nacional de Catalunya.
Obres de Poesia i Literatura
L'obra de Verdaguer és vasta i diversa, abastant des de les grans epopeies fundacionals fins a la poesia mística més íntima i delicada.
L'Atlàntida
La gran epopeia que canta l'enfonsament del continent mític de l'Atlàntida i el descobriment d'Amèrica. Una obra majestuosa que va consagrar el poeta.
Llegir fragments →
Canigó
El gran poema dels Pirineus que narra els orígens llegendaris i cristians de la nació catalana. Una de les obres culminants de la Renaixença.
Llegir fragments →
Idil·lis i Cants Místics
Recull de poesia de caire religiós i espiritual, on Verdaguer explora la seva relació íntima i mística amb la divinitat i la natura.
Llegir fragments →La labor social a Catalunya
Més enllà de la seva grandesa literària, Mossèn Cinto va destacar pel seu profund compromís amb els més vulnerables de la societat de finals del segle XIX.
Com a almoiner del Marquès de Comillas al Palau Moja de Barcelona, Verdaguer repartia una quantitat ingent de diners entre famílies pobres, malalts, vídues i orfes. Aquesta entrega absoluta als necessitats es va convertir en el centre de la seva vida durant els seus darrers anys.
Aquesta immensa generositat i el contacte directe amb la misèria el van portar a conflictes greus amb els seus mecenes i la jerarquia eclesiàstica, acabant els seus dies en la pobresa però amb l'estima incondicional del poble de Barcelona.
